Santa Bàrbara de Pruneres

StaBÖrbara d Pruneres1

Inici: de la carretera GI-5221 que va de Castellfollit de la Roca a Oix, a 2 km abans d’arribar a aquest darrer poble, neix una pista forestal senyalitzada amb molt bon estat que porta al collet de la Teula, on s’inicia aquest itinerari. També s’hi pot arribar a peu, seguint les marques del GR 1 a partir del trencall que hi ha 0,5 km abans d’arribar a Oix, en una zona de granges anomenades el Terraplè (si escollim aquest camí, cal tenir en compte els 200 m de desnivell que hi ha fins a arribar a l’Oratori de Sant Agustí, per on haurem de passar).

Durada: 1h 20min (45 min d’anada i 35 min de tornada)

Pujada acumulada: 100 m

L’església de Santa Bàrbara de Pruneres té el seu origen al s. X. Ha estat restaurada pel grup Amics de l’Alta Garrotxa, que també ha dedicat un monòlit al prohom Ramon Sala i Canadell amb uns versos de mossèn Cinto Verdaguer. El temple consta d’una nau rectangular tancada per un absis semicircular i un campanar d’espadanya, amb un pòrtic a la façana de migdia format per cinc arcs de mig punt. Des del seu emplaçament la vista és excepcional.

Encara que aquesta ruta es pot fer tota amb cotxe, anant amb compte en el darrer tram, recomanem fer els primers 1,7 km amb vehicle, continuar a peu a partir del collet de la Teula i gaudir del meravellós paisatge. Des d’aquest coll, comencem la caminada per la mateixa pista forestal, que passa pel mig del bosc. Deixem un primer trencall a mà dreta i, després de caminar uns 15 min, arribem al coll de Palomeres, on deixem un altre desviament a la dreta. Tot seguit, arribem al Mas Palomeres, que queda a la nostra dreta i, a continuació, trobem una bifurcació on s’indica “El Pujol”. Avancem pel costat contrari i passem una portella per al bestiar que haurem de deixar tancada darrere nostre. El camí, que ha deixat de ser la pista forestal en bon estat de l’inici, ens porta a l’abeurador i la font de la Sala. Estem voltant la muntanya de Santa Bàrbara, que separa les valls d’Oix i de Sant Aniol, i, quan arribem a ponent, trobem una cruïlla que si seguíssim recte ens portaria fins al mas de La Sala. Nosaltres, però, hem de seguir per la dreta tot fent ziga-zagues entre el bosc fins que arribem a l’església de Santa Bàrbara de Pruneres, situada a 719 m d’altura. El panorama que tenim al davant és encisador. El puig de Bassegoda dibuixa la seva silueta per sobre dels cingles de Gitarriu i més enllà contemplem la serra de Bestracà, darrere la qual, i fent frontera amb França, s’albira el puig de Comanegra, que amb els seus 1.557 m és una de les altures màximes de l’Alta Garrotxa.

1-10 La Garrotxa- Alba_1-10 _Garrotxa_Alba

Santa Bàrbara de Pruneres

Inicio: de la carretera GI-5221 que va de Castellfollit de la Roca a Oix, a 2 km antes de llegar a este último pueblo, nace una pista forestal señalizada con muy buen estado que lleva al collado de la Teula, donde se inicia este itinerario. También se puede llegar a pie, siguiendo las marcas del GR 1 a partir del desvío que hay 0,5 km antes de llegar a Oix, en una zona de granjas llamadas el Terraplè (si escogemos este camino, hay que tener en cuenta los 200 metros de desnivel que hay hasta llegar al oratorio de San Agustí, por donde deberemos pasar).

Duración: 1h 20min (45 min de ida y 35 min de vuelta)

Subida acumulada: 100 m

La iglesia de Santa Bárbara de Pruneres tiene su origen en el s. X. Ha sido restaurada por el grupo Amics de la Alta Garrotxa, que también ha dedicado un monolito al prohombre Ramon Sala y Canadell con unos versos de mosén Cinto Verdaguer. El templo consta de una nave rectangular cerrada por un ábside semicircular y un campanario de espadaña, con un pórtico en la fachada de mediodía formado por cinco arcos de medio punto. Desde su emplazamiento la vista es excepcional.

Aunque esta ruta se puede hacer toda en coche, teniendo cuidado en el último tramo, recomendamos hacer los primeros 1,7 km con vehículo, continuar a pie a partir del collado de la Teula y disfrutar del maravilloso paisaje. Desde este collado, comenzamos la caminata por la misma pista forestal, que pasa por el bosque. Dejamos un primer desvío a mano derecha y, después de caminar unos 15 min, llegamos al collado de Palomeres, donde dejamos otro desvío a la derecha. A continuación, llegamos al Mas Palomeres, que queda a nuestra derecha y, a continuación, encontramos una bifurcación donde se indica «El Pujol». Avanzamos por el lado contrario y pasamos una portezuela para el ganado que deberemos dejar cerrada detrás de nosotros. El camino, que ha dejado de ser la pista forestal en buen estado el inicio, nos lleva al abrevadero y la fuente de la Sala. Estamos alrededor la montaña de Santa Bárbara, que separa los valles de Oix y de Sant Aniol, y, cuando llegamos a poniente, encontramos un cruce que si siguiéramos recto nos llevaría hasta el mas de La Sala. Nosotros, sin embargo, tenemos que seguir por la derecha haciendo eses entre el bosque hasta que llegamos a la iglesia de Santa Bárbara de Pruneres, situada en 719 m de altura. El panorama que tenemos delante es encantador. El Bassegoda dibuja su silueta por encima de los riscos de Gitarriu y más allá contemplamos la sierra de Bestracà, tras la cual, y haciendo frontera con Francia, se divisa el Comanegra, que con sus 1.557 m es una de las alturas máximas de la Alta Garrotxa.

RIBES DE FRESER – TAGA

Vessant N del Taga
Ribes de Freser – Taga

Pels plans de Conivella (PR C-190)

2.038 m

4h 50min

Desnivell: 1.123 m

Dificultat: mitjana

Iniciem el recorregut a la zona esportiva de Ribes de Freser (912 m) en direcció a la font de la Catarineta on, per sobre de la font, continuem per un camí ample que puja en fort pendent. En arribar a una cruïlla de pistes (14 min), seguim a la dreta, i després de dos o tres minuts més, en una altra cruïlla, agafem la pista que s’enfila per l’esquerra, per la carena. En un petit turó (35 min) trobem una cruïlla de tres pistes i continuem per la del mig que s’enfila fent marrades.

Deixem un fortí a l’esquerra i, després de travessar un bosc, arribem a una carena, la costa d’Ardena (1.405 m – 1h 7min). Aquí deixem la pista i seguim un camí que ressegueix la carena fins als plans de Conivella (1.400 m – 1h 18min). A partir d’aquí ens enfilem per la carena tot seguint la tanca metàl·lica del bestiar. En acabar-se la vegetació continuem carenejant per la serra de Conivella.

Després d’una forta pujada arribem a un turó (1.914 m – 2h 8min), on travessem un petit replà i fent l’últim esforç arribem al cim del Taga (2.038 m – 2h 20min). Al costat del vèrtex geodèsic hi ha la creu, de grans dimensions, col·locada per la UE Sant Joan de les Abadesses. El Taga és un excel·lent mirador de tota la vall de Ribes. Baixem per la carena en direcció E fins al coll de la Comallonga (1.888 m – 2h 27min), on deixem el PR i el camí de la Portella, i girant a la dreta continuem baixant seguint la tanca metàl·lica del bestiar, fins arribar al coll de Jou (1.637 m – 2h 47min).

Seguim la pista asfaltada en direcció a Bruguera i la deixem en arribar a un revolt de ferradura on comença una forta baixada (3h 25min). Travessem el pla de Freixe i, seguint el camí de Bruguera a Ribes, arribem als plans de Massana (1.400 m – 3h 42min), on continuem baixant fins a la costa d’Ardena. A partir d’aquí, una pista ens portarà a la collada de Manter on hi ha una cruïlla de tres pistes en un planell (4h 25min). Ens dirigim al veïnat de la Massana prop de la carretera de Ribes a Bruguera (4h 38min). Pel costat de la masia, girem a la dreta i continuem per la carretera que ens portarà al pavelló esportiu de Ribes de Freser (4h 50min).

Mapa

Ribes de Freser – Taga 

Por los Llanos de Conivella (PR C-190) 

2.038 m

4h 50min

Desnivel: 1.123 m

Dificultad: media

Iniciamos el recorrido en la zona deportiva de Ribes de Freser (912 m) en dirección a la fuente de la Catarineta donde, por encima de la fuente, continuamos por un camino ancho que sube en fuerte pendiente. Al llegar a un cruce de pistas (14 min), seguimos a la derecha, y después de dos o tres minutos más, en otro cruce, tomamos la pista que sube por la izquierda, por la cresta. En una pequeña colina (35 min) encontramos un cruce de tres pistas y continuamos por la del medio que sube dando rodeos.

Dejamos un fortín a la izquierda y, después de atravesar un bosque, llegamos a una cresta, la costa de Ardena (1.405 m – 1h 7min). Aquí dejamos la pista y seguimos un camino que recorre la cresta hasta los llanos de Conivella (1.400 m – 1h 18min). A partir de aquí subimos por la cresta siguiendo la valla metálica del ganado. Al acabarse la vegetación continuamos la cresta por la sierra de Conivella.

Tras una fuerte subida llegamos a un cerro (1.914 m – 2h 8min), donde atravesamos un pequeño rellano y haciendo el último esfuerzo llegamos a la cima del Taga (2.038 m – 2h 20min). Junto al vértice geodésico está la cruz, de grandes dimensiones,  situadas por la UE Sant Joan de las Abadesses. El Taga es un excel ente mirador de todo el valle de Ribes. Bajamos por la cresta en dirección E hasta el collado de la Comallonga (1.888 m – 2h 27min), donde dejamos el PR y el camino de la Portella, y girando a la derecha continuamos bajando siguiendo la valla metálica del ganado, hasta llegar el Coll de Jou (1.637 m – 2h 47min).

Seguimos la pista asfaltada en dirección a Bruguera y la dejamos al llegar a una curva de herradura donde comienza una fuerte bajada (3h 25min). Atravesamos el llano de Freixe y, siguiendo el camino de Bruguera en Ribes, llegamos a los llanos de Massana (1.400 m – 3h 42min), donde continuamos bajando hasta la Costa de Ardena. A partir de aquí, una pista nos llevará al collado de Manter donde hay un cruce de tres pistas en un llano (4h 25min). Nos dirigimos al vecindario de la Massana cerca de la carretera de Ribes en Bruguera (4h 38min). Por el lado de la masía, giramos a la derecha y continuamos por la carretera que nos llevará al pabellón deportivo de Ribes de Freser (4h 50min).

SADERNES – SANT ANIOL D’AGUJA

 _DSC1193

Sadernes – Sant Aniol – salt del Brull – salt de la Núvia – la Muntada – Sadernes

5 h

Desnivell: 250 m

Dificultat: mitjana

Excursió que, en general, no ofereix gaires dificultats, llevat dels passos per l’aigua i la tornada resseguint els cingles. Sovint el curs del riu es travessa saltant pedres, pel que pot ser especialment difícil durant o després de pluges intenses.

Comencem el camí descendint per la pista al costat de l’església de Santa Cecília de Sadernes i de la caseta-punt d’informació. Ben aviat passem pel costat d’un antic molí, el molí d’en Galceran, i d’un oratori, i més endavant s’arriba al pont del Pas dels Aures.

Pujant suaument, arribem a un segon aparcament, entremig de les rieres i al costat d’una pedrera abandonada. A l’esquerra s’observa la riera d’Escales i els cingles de la Manllada i la cova s’Espasa. La pista està cimentada al Passant d’en Roca, un pas entre dues penyes, i transcorre per sota el Castell s’Espasa, on hi ha una formidable cinglera equipada per a l’escalada. Més tard travessem la riera pel pont de ferro, sense baranes, i arribarem al tercer aparcament, al lloc anomenat l’Hort d’en Roca. Des d’aquest punt s’observa una tartera a la dreta i, amunt del cingle, la boca de la cova del Bisbe. Finalment arribem al trencall del pont de Valentí que mena a l’antic hostal de Ca la Bruta o de les Mosques (35 min).

En aquest punt deixem la pista i baixem al pont de Valentí per un corriol a l’esquerra. Un senyal ens indica el camí de Sant Aniol. Creuant el pont arribem a la casa de Ca la Bruta. Quan topem amb la paret de la casa girem a la dreta. Aquí surten dos camins i cal que agafem el camí de més a la dreta que va paral·lel al riu. Seguint-lo trobem una altra bifurcació. El camí que segueix paral·lel al riu és el de Sant Aniol, que caldrà que seguim. L’altre camí porta a Talaixà pel Grau Sadidorta.

El camí que anem seguint creua una pista en força mal estat després de salvar un còrrec. En aquest punt un senyal i unes escales de fusta ens permetran enfilar-nos pel camí que segueix l’itinerari. Passats uns metres passem pel costat de la font del Bassal i, més tard, trobem un encreuament de camins on hi ha un rètol que ens indica que cal baixar per anar a buscar el camí de Sant Aniol. De seguida trobem uns esglaons de fusta que ens porten a la pista de la Muntada, que seguirem fins a trobar un petit aparcament. Aquí deixem la pista forestal i seguim pel sender que creua i voreja la riera fins arribar a la resclosa del Gomarell (1h 15min).

Seguim un camí ben fressat que va pujant per la riba esquerra fins a la gorja del Citró, on creuem la riera que, poc més endavant, haurem de tornar a travessar sempre per passeres i seguir altre cop per la riba esquerra fins a una cruïlla de camins, on prenem el GR 11 que s’enfila a l’esquerra cap al molí de Sant Aniol. Seguint aquest camí i, després de creuar la passera del torrent de Clarioles, arribem a l’ermita de Sant Aniol. Al costat de l’ermita s’hi troba la rectoria i la font (2h 15min). Des d’aquí podem anar fins al Salt del Brull, agafant el camí que des de la font s’enfila a la dreta.

El camí de tornada ens permet albirar la vall de Sant Aniol des de dalt. Prenem el camí que neix darrere de la font, senyalitzat amb les marques vermelles i blanques dels senders de Gran Recorregut (GR 11), que ens acompanyaran fins al trencall de la Muntada. En començar travessem el torrent del Bac de Can Barrufa i, més endavant, passem a la dreta de la ruïna de Ca l’Abat. Després de travessar una portalera de fusta encetarem una forta ascensió fins al portell de la Guilla i aviat tindrem una perfecte visió de la capçalera de la vall de Sant Aniol.

Arribem a dos miradors de la vall: el Salt del Vicari i, després, l’esplèndid Salt de la Núvia. Una mica més endavant trobarem la bifurcació cap a la Muntada i la prendrem, deixant el camí principal que duu a Talaixà. Aquest sender baixa fortament en ziga-zagues fins a la represa del Gomarell (3h 45min). Creuem la represa i tornem pel mateix camí d’anada seguint cap a migdia.  Sadernes (4h 45min – 5 h).

Mapa

SADERNES – SANT ANIOL D’AGUJA 

Sadernes – Sant Aniol – salto del Brull – salto de la Núvia – la Montada – Sadernes 

5 h

Desnivel: 250 m

Dificultad: media

Excursión que, en general, no ofrece muchas dificultades, salvo los pasos por el agua y la vuelta siguiendo los riscos. A menudo el curso del río se cruza saltando piedras, por lo que puede ser especialmente difícil durante o después de lluvias intensas. 

Empezamos el camino descendiendo por la pista junto a la iglesia de Santa Cecília de Sadernes y de la caseta-punto de información. Pronto pasamos junto a un antiguo molino, el Molí d’en Galceran, y de un oratorio, y más adelante se llega al puente del Pas dels Aures.

Subiendo suavemente, llegamos a un segundo aparcamiento, en medio de los arroyos y junto a una cantera abandonada. A la izquierda se observa la riera de Escales y los riscos de la Manllada y la cueva S’Espasa. La pista está cimentada en Pasant d’en Roca, un paso entre dos peñas, y transcurre por debajo del Castell s’Espasa, donde hay un formidable risco equipado para la escalada. Más tarde cruzamos el arroyo por el puente de hierro, sin barandillas, y llegaremos al tercer aparcamiento, en el lugar llamado el Hort d’en Roca. Desde este punto se observa un canchal a la derecha y, arriba del risco, la boca de la cueva del Bisbe. Finalmente llegamos al desvío del puente de Valentín que conduce al antiguo hostal de Ca la Bruta o de las Moscas (35 min).

En este punto dejamos la pista y bajamos al puente de Valentí por un sendero a la izquierda. Una señal nos indica el camino de Sant Aniol. Cruzando el puente llegamos a la casa de Ca la Bruta. Cuando topamos con la pared de la casa giramos a la derecha. Aquí salen dos caminos y hay que tomar el de más a la derecha que va paralelo al río. Siguiéndolo encontramos otra bifurcación. El camino que sigue paralelo al río es el de Sant Aniol, que habrá que seguir. El otro camino lleva a Talaixà por el Grau Sadidorta.

El camino que vamos siguiendo cruza una pista en mal estado tras salvar un barranco. En este punto una señal y unas escaleras de madera nos permitirán ascender por el camino que sigue el itinerario. Pasados unos metros pasamos por el lado de la fuente del Bassal y, más tarde, encontramos un cruce de caminos donde hay un letrero que nos indica que hay que bajar para ir a buscar el camino de Sant Aniol. Enseguida encontramos unos escalones de madera que nos llevan a la pista de la Muntada, que seguiremos hasta encontrar un pequeño aparcamiento. Aquí dejamos la pista forestal y seguimos por el sendero que cruza y bordea el arroyo hasta llegar a la esclusa del Gomarell (1h 15min).

Seguimos un camino bien marcado que va subiendo por la orilla izquierda hasta la garganta del Citró, donde cruzamos el arroyo que, poco más adelante, tendremos que volver a cruzar siempre por pasarelas y seguir de nuevo por la orilla izquierda hasta un cruce de caminos, donde tomamos el GR 11 que sube a la izquierda hacia el molino de Sant Aniol. Siguiendo este camino y, tras cruzar la pasarela del torrente de Clarioles, llegamos a la ermita de Sant Aniol. Junto a la ermita se encuentra la rectoría y la fuente (2h 15min). Desde aquí podemos ir hasta el Salt del Brull, tomando el camino que desde la fuente sube a la derecha.

El camino de vuelta nos permite vislumbrar el valle de Sant Aniol desde arriba. Tomamos el camino que nace detrás de la fuente, señalizado con las marcas rojas y blancas de los senderos de Gran Recorrido (GR 11), que nos acompañarán hasta el desvío de la Muntada. Al comenzar atravesamos el torrente del Bac de Can Barrufa y, más adelante, pasamos a la derecha de la ruina de Ca l’Abat. Después de atravesar una portalera de madera iniciaremos una fuerte ascensión hasta el portillo de la Guilla y pronto tendremos una perfecta visión de la cabecera del valle de Sant Aniol.

Llegamos a dos miradores del valle: el Salto del Vicari y, después, el espléndido Salto de la Núvia. Un poco más adelante encontraremos la bifurcación hacia la Muntada y la tomaremos, dejando el camino principal que lleva a Talaixà. Este sendero baja fuertemente en zigzag hasta la reanudación del Gomarell (3h 45min). Cruzamos la reanudación y volvemos por el mismo camino de ida siguiendo hacia mediodía. Sadernes (4h 45min – 5 h).

La Foradada: Serra de Montsià

16_028

Inici: aparcament del cocó d’en Jordi, al final del camí asfaltat de Mata-redona, que s’agafa a la N-340, a l’altura de la benzinera de Sant Carles de la Ràpita.

Horari: 3 h

Pujada acumulada: 412 m

Aquesta ruta ens enlaira per la carena de la serra de Montsià, des d’on s’albira tot el perfil del delta entrant al mar. Una plana que, segons l’època de l’any, presenta un color diferent a causa dels conreus de l’arròs. L’ascensió a la Foradada (68 2m) és d’una inqüestionable bellesa i la podem fer amb nens a partir de deu anys.

Comencem a caminar pel vèrtex N de l’aparcament, on de seguida el camí asfaltat es transforma en una sendera i creua el barranc del Llop, a gual, en un revolt marcat. Durant aquest tram inicial, obeïm les marques del PR-C-83 i un sender local (itinerari de les fonts i els cocós). Al segon revolt, ensopeguem amb un enforcall: continuem per la dreta pel PR, en una ascensió pel matollar, mantenint les distàncies amb el fondal del barranc del Llop.

Passat el barranc de la Manigueta, subsidiari del del Llop, descobrim un forn de calç a la dreta del camí, i a pocs passos, rodejats d’alzinar, trobem un encreuament amb diversos camins marcats (45 min). Continuem recte (O), pel senderó més fressat, seguint ara les petjades del GR 92 per un terreny obac i bucòlic, que barreja plantes de terra baixa com el marfull, el llentiscle, l’arboç o el galzeran amb d’altres més muntanyenques, com el boix, el teix, l’auró o el grèvol. Deixem un trencall no gaire definit a l’esquerra abans de triscar cap a l’Àrea Interpretativa de la Font del Burgar, amb panells informatius (1h). El lloc, al costat de la font del mateix nom, és ideal per fer-hi una aturada. A l’esquerra de la font, hi ha la continuació de la ruta, que abandona aquí el PR i segueix pel GR, pel bosc de Burgar. Tot d’una, arribem a una plana on la garriga cobreix els antics conreus del Mas de Mata-redona. Passem per les ruïnes d’aquesta antiga masia (1h 20min), des d’on tenim una bona perspectiva del delta i de la serra de Godall a la nostra esquena. Sortim del pla per un petit corriol que travessa les antigues parcel·les abandonades (S), sempre seguint el GR. Tot seguit, desemboquem en un altiplà amb una perspectiva esplèndida de la Foradada, rere la qual hi ha la resta de la carena, culminada per la Torreta.

Ens aproximem a l’encreuament de la font de les Fontanelles i l’ignorem per continuar pel GR i arribar a lo Portell, on ara trenquem a l’esquerra, tot abandonant el GR i encarant la darrera part de l’ascensió a la Foradada, per un sender costerós. Arribem al gran forat excavat a la roca (682 m, 1h 50min), on les vistes paguen molt la pena. Després de gaudir de les vistes esplèndides, reprenem la marxa en direcció a la baixada de l’esquerra (N). Ens encaminem cap a la carena tot travessant un matollar, pel PR. Desestimem algunes bifurcacions i seguim pel rocam consistent, davallant amb suavitat.

Al cap d’una estona, hem de tòrcer cap a la dreta i abandonar el PR, que marxa cap a la font de Burgar. Ara ens toca perdre cota amb decisió per la solana, per un camí rost que traça giragonses en direcció al barranc de Fredes, on fa un gir brusc per convergir amb el PR, novament. Aquí recuperem el camí del cocó d’en Jordi i fem els últims metres de la ruta desfent el tram inicial.

11-20 _Alba

La Foradada 

Sierra de Montsià 

Inicio: aparcamiento del Cocó de Jordi, al final del camino asfaltado de Mata-redonda, que se toma en la N-340, a la altura de la gasolinera de Sant Carles de la Ràpita. 

Horario: 3 h 

Subida acumulada: 412 m 

Esta ruta nos eleva por la cresta de la sierra de Montsià, desde donde se divisa todo el perfil del delta entrando al mar. Una página que, según la época del año, presenta un color diferente debido a los cultivos del arroz. La ascensión a la Foradada (68 2m) es de una incuestionable belleza y la podemos hacer con niños a partir de diez años. 

Empezamos a caminar por el vértice N del aparcamiento, donde enseguida el camino asfaltado se transforma en un sendero y cruza el barranco del Llop, a vado, en una curva marcada. Durante este tramo inicial, seguimos las marcas del PR-C-83 y un sendero local (itinerario de las fuentes). En la segunda curva, tropezamos con una bifurcación: continuamos por la derecha por el PR, en una ascensión por el matorral, manteniendo las distancias con la hondonada del barranco del Lobo. 

Pasado el barranco de la Manigueta, subsidiario del del Llop, descubrimos un horno de cal a la derecha del camino, y a pocos pasos, rodeados de encinas, encontramos un cruce con varios caminos marcados (45 min). Continuamos recto (O), por el sendero más trillado, siguiendo ahora las huellas del GR 92 por un terreno sombrío y bucólico, que mezcla plantas de tierra baja como el durillo, el lentisco, el madroño o el rusco con otras más montañosas , como el boj, el tejo, el arce o el acebo. Dejamos un desvío no muy definido a la izquierda antes de enfilar hacia el Área Interpretativa de la Fuente del Burgar, con paneles informativos (1h). El lugar, junto a la fuente del mismo nombre, es ideal para hacer una parada. A la izquierda de la fuente, está la continuación de la ruta, que abandona aquí el PR y sigue por el GR, por el bosque de Burgar. De pronto, llegamos a una llanura donde el monte cubre los antiguos cultivos del Mas de Mata-redonda. Pasamos por las ruinas de esta antigua masía (1h 20min), desde donde tenemos una buena perspectiva del delta y de la sierra de Godall a nuestra espalda. Salimos del llano por un pequeño sendero que atraviesa las antiguas parcelas abandonadas (S), siempre siguiendo el GR. A continuación, desembocamos en una meseta con una perspectiva espléndida de la Foradada, tras la que está el resto de la cresta, culminada por la Torreta. 

Nos aproximamos al cruce de la fuente de las Fontanelles y la ignoramos para continuar por el GR y llegar a Lo Portell, donde ahora giramos a la izquierda, abandonando el GR y encarando la última parte de la ascensión a la Foradada , por un sendero empinado. Llegamos al gran agujero excavado en la roca (682 m, 1h 50min), donde las vistas pagan mucho la pena. Después de disfrutar de las vistas espléndidas, retomamos la marcha en dirección a la bajada de la izquierda (N). Nos encaminamos hacia la cresta atravesando un matorral, por el PR. Desestimamos algunas bifurcaciones y seguimos por las rocas, descendiendo con suavidad. 

Al cabo de un rato, debemos torcer hacia la derecha y abandonar el PR, que marcha hacia la fuente de Burgar. Ahora nos toca perder cota con decisión por la solana, por un camino escarpado que traza curvas en dirección al barranco de Fredes, donde hace un giro brusco para converger con el PR, nuevamente. Aquí recuperamos el camino del Cocó de Jordi y hacemos los últimos metros de la ruta deshaciendo el tramo inicial.

Vall de Boí Taüll (Pont de la Ribera) – Estanys del Pessó

Estany Gran del Pess¢

Distància: 4,2 km
Desnivell: 800 m
Durada: 3 h

Des de Taüll anem amb cotxe per la carretera L-501 en direcció al Pla de l’Ermita. Deixem el vehicle uns 500 metres després d’aquesta població i just abans del pont de la Ribera (1.692 m). El camí segueix el marge dret del riu de Sant Martí i poc abans d’arribar a una cabana de pastors mig derruïda, prenem una altre camí, assenyalat amb pals grocs, que puja cap als estanys del Pessó (2.493 m).

 

Sant Climent o l'AÅt al fons

Vall de Boí Taüll (puente de la Ribera) – Estanys del Pessó

Distancia: 4,2 km
Desnivel: 800 m
Duración: 3 h

Desde Taüll vamos en coche por la carretera L-501 en dirección al Pla de l’Ermita. Dejamos el vehículo unos 500 metros después de esta población y justo antes del puente de la Ribera (1.692 m). El camino sigue la margen derecha del río de Sant Martí y poco antes de llegar a una cabaña de pastores medio derruida, tomamos otro camino, señalizado con palos amarillos, que sube hacia los Estanys del Pessó (2.493 m).

 

Mapa

CAP DE CREUS: El Port de la Selva – Costa de l’Oratori

Port de la Selva 012 Port de la Selva 022

 

1h 50min

 

Itinerari fàcil que s’enfila a la muntanya que fa de capçal al Port de la Selva. Bones vistes al mar i a les solitàries terres de l’interior

 

El recorregut comença al passeig Joan Carles I del Port de la Selva i voreja el poble arran de mar (GR 11). Al final del nucli urbà, la carretera continua vorejant la costa. La primera platja que es descobreix és el Pas, una cala de còdols arrodonits i aigües molt netes, situada sota mateix de la Lloia, un promontori des d’on es vigilava l’entrada d’estols de tonyines a la badia i es donava avís al poble per iniciar la pesca tradicional de l’Art Gros. Quan la carretera tomba a llevant i es perd de vista la badia del Port, apareix una bifurcació. El ramal de l’esquerra baixa a la platja de la Tamariua. Dins la barrancada que hi desemboca podem veure la ferida d’una pedrera de gneis que va proveir de llambordes la ciutat de Barcelona a començament de segle. Resseguint la costa, amb la vista, observarem les feixes, unes parets de pedra seca que la gent del país va construir durant l’expansió de la vinya, per aprofitar cada pam de terra dels llocs amb pendent. Continuem pujant i aviat arribem a la carena, que ens ofereix una vista magnífica de la badia del Port i de les muntanyes del voltant. Quan el carrer emprèn el descens cap al poble, a través de la urbanització El Mirador, seguim la pista forestal ampla (tancada ocasionalment) d’entrada al Parc Natural del Cap de Creus i d’accés a Sant Baldiri de Tavallera.

 

És un bon moment per fixar-nos en la vegetació, formada, majoritàriament, per brucs, estepes i altres espècies típiques d’ambients mediterranis que s’adapten als vents forts de tramuntana i a la sal que aquests vents porten. Queden alguns pins que han sobreviscut als incendis forestals que periòdicament han afectat la zona, i també, tot un seguit de plantes aromàtiques, com la farigola i el romaní, utilitzades en la gastronomia popular i com a remei casolà per combatre tots els mals.

 

A 700 m de l’inici de la pista forestal, agafem el primer trencall que trobem, una pista secundària que recula amunt i s’enlaira a prop de la carena de la serra. En arribar a un petit fondal, a uns 15 min del trencall anterior, cal deixar la pista i recular amunt per un camí ample que travessa la carena i emprèn un descens sobtat per l’anomenada costa de l’Oratori. A mitja baixada trobem l’Oratori, abandonat i sense imatge. S’explica que el va fer construir la família del mas d’en Puignau, en record d’un fill mort en caure de la seva euga en aquest punt.

 

Entre la verdor dels pins trobem el cementiri del Port de la Selva, immortalitzat a l’obra de Josep M. de Sagarra. Ara ens deixem emportar pel GR, que segueix un camí paral·lel a la carretera de Roses. Més endavant, en arribar a una rotonda, passem el pont Vell, que tradicionalment enllaçava Sant Pere de Rodes i la Selva de Mar amb Sant Baldiri, els Masos i Cadaqués. Actualment, la riera passa a un centenar de metres. Finalment, abans d’arribar de nou al poble, passem pels Horts, una zona molt fèrtil on les propietats estan separades per canyes que converteixen l’indret en un veritable laberint.

Mapa

 

CAP DE CREUS

El Port de la Selva – Costa de l’Oratori

1h 50min

 

Itinerario fácil que se enfila a la montaña que hace de cabecera a El Port de la Selva. Buenas vistas al mar y a las solitarias tierras del interior

 

El recorrido empieza en el paseo Joan Carles I de El Port de la Selva y bordea el pueblo a ras del mar (GR 11). Al final del núcleo urbano, la carretera continúa bordeando la costa. La primera playa que se descubre es El Pas, una cala de guijarros redondeados y aguas muy limpias, situada debajo mismo de La Lloia, un promontorio desde donde se vigilaba la entrada de grupos de atunes a la bahía y se daba aviso al pueblo para iniciar la pesca tradicional del Art Gros (arte grande). Cuando la carretera gira a levante y se pierde de vista la bahía de El Port, aparece una bifurcación. El ramal de la izquierda baja a la playa de La Tamariua. Dentro la barrancada que desemboca allí podemos ver la herida de una cantera de gneis que abasteció de adoquines la ciudad de Barcelona a principios de siglo. Resiguiendo la costa, con la vista, observaremos las terrazas, unas paredes de piedra seca que la gente del país construyó durante la expansión de la viña, para aprovechar cada palmo de tierra de los lugares con pendiente. Seguimos subiendo y pronto llegamos a la línea de cresta, que nos ofrece una vista magnífica de la bahía de El Port y de las montañas de los alrededores. Cuando el camino emprende el descenso hacia el pueblo, a través de la urbanización El Mirador, seguimos la pista forestal ancha (cerrada ocasionalmente) de entrada al Parque Natural de Cap de Creus y de acceso a Sant Baldiri de Tavallera.

 

Es un buen momento para fijarnos en la vegetación formada, mayoritariamente, por brezos, estepas y otras especies típicas de ambientes mediterráneos que se adaptan a los vientos fuertes de tramontana y a la sal que éstos vientos llevan. Quedan algunos pinos que han sobrevivido a los incendios forestales que periódicamente han afectado la zona, y también, toda una serie de plantas aromáticas, como el tomillo y el romero, utilizadas en la gastronomía popular y como remedio casero para combatir todos los males.

A 700 m del principio de la pista forestal, tomamos el primer desvío que encontramos, una pista secundaria que retrocede hacia arriba y se eleva cerca de la línea de cresta de la sierra. Al llegar a una pequeña hondonada, a unos 15 min del desvío anterior, se debe dejar la pista y retroceder hacia arriba por un camino ancho que atraviesa la línea de cresta y emprende un descenso repentino por la llamada costa del Oratori. A media bajada encontramos el Oratori (oratorio), abandonado y sin imagen. Se cuenta que lo hizo construir la familia del Mas d’en Puignau, en recuerdo a un hijo muerto al caer de su yegua en este punto.

 

Entre el verdor de los pinos encontramos el cementerio de El Port de la Selva, inmortalizado en la obra de Josep M. de Sagarra. Ahora nos dejamos llevar por el GR, que sigue un camino paralelo a la carretera de Roses. Más adelante, al llegar a una rotonda, pasamos el puente Vell, que tradicionalmente enlazaba Sant Pere de Rodes y La Selva de Mar con Sant Baldiri, Els Masos y Cadaqués. Actualmente, el torrente pasa a un centenar de metros. Finalmente, antes de llegar de nuevo al pueblo, pasamos por Els Horts, una zona muy fértil donde las propiedades están separadas por cañas que convierten el lugar en un verdadero laberinto.

 

Queralbs – Núria pel camí vell (GR 11)

 

Cam° de N£ria 3

Durada: 2h 45min anada
Desnivell: +805 m, -25 m
Dificultat: baixa

 

Camí molt freqüentat, sobretot a l’estiu, que ressegueix les espectaculars gorgues de Núria. Amb neu és un itinerari difícil i perillós per a excursionistes no experts en alta muntanya hivernal. En males condicions és del tot desaconsellable.

 

Des de la plaça del Raig de Queralbs, enfilem la pujada de Can Perico fins a un carrer travesser que prenem a la dreta i, en una propera bifurcació, continuem a l’esquerra per un camí empedrat que puja entre prats i bosquets de freixes i avellaners. Travessem la carretera de Queralbs a la collada de Fontalba de biaix i continuem pujant per un camí entre parets de pedra. Passem entre la Ruira i, més enllà, per davant de la font de la Ruira (25 min). Travessem el torrent del mateix nom i flanquegem tot un vessant assolellat cobert de grosses tarteres i matollars. Més endavant passem per sobre el túnel del cremallera i entrem decididament cap a les gorgues per un camí de cornisa força planer fins a trobar el riu de Núria, que tot seguit salvem pel pont de Cremal (1h 5min). A partir d’aquí el camí va pujant fent llaçades i en molts trams és empedrat. Ja molt amunt travessem un canal cobert amb taulons i unes llaçades més enllà arribem al cim d’un esperó rocós: el Salt del Sastre, davant per davant de les cascades del torrent de Fontalba. El camí flanqueja molt enlairat sobre el riu, travessa una tartera i va pujant fins al saltant de la Cua de Cavall, en una recolzada del camí, que continua fins al proper pla de Sallent (1h 50min) on travessa el riu per l’ull del pont sota la via del cremallera. Ara segueix la riba dreta del riu, del qual es va apartant de manera progressiva i guanyant alçada fins a la creu d’en Riba (1.996 m), des d’on baixem al santuari de Núria (1.967).

 

N£ria

 

Queralbs – Núria Por el camino viejo (GR 11)

2h 45min ida
Desnivel: +805 m, -25 m
Dificultad: baja

 

Camino muy frecuentado, sobre todo en verano, que sigue las espectaculares gargantas de Núria. Con nieve es un itinerario difícil y peligroso para excursionistas inexpertos en alta montaña invernal. En malas condiciones es totalmente desaconsejable.

 

En la Plaça del Raig de Queralbs emprendemos la ascensión de Can Perico hasta una calle transversal que tomamos a la derecha; en la siguiente bifurcación continuamos a la izquierda por un camino empedrado que sube entre prados y bosquecillos de fresnos y avellanos. Cruzamos en diagonal la carretera que va de Queralbs al collado de Fontalba y seguimos subiendo por un camino entre paredes de piedra. Pasamos por la Ruira y, más adelante, por la fuente de la Ruira (25 min). Cruzamos el torrente del mismo nombre y flanqueamos una vertiente cubierta por matorrales y grandes canchales. Más adelante pasamos por encima del túnel del tren cremallera y entramos decididamente en las gargantas por un camino de cornisa bastante llano que nos lleva hasta el río Núria, que salvamos por el puente del Cremal (1h 15min). A partir de aquí, el camino sube en zigzag y en muchos tramos está empedrado. Bastante más arriba cruzamos una canal por unos tablones situados sobre ella y luego llegamos a la cima de un contrafuerte rocoso, el salto del Sastre, que está justo frente a las cascadas del torrente de Fontalba. El camino prosigue a bastante altura por encima del río, atraviesa un canchaly asciende hasta el salto de agua de la Cua de Cavall, en un recodo del camino, que sigue hasta el cercano llano de Sallent (1h 15min), donde cruza el río por el ojo del puente bajo la vía del tren cremallera. Ahora sigue la orilla derecha del río, del cual nos apartamos de forma progresiva, ganando altura hasta la cruz de Riba (1.996 m), desde donde bajamos hasta el ya cercano santuario de Núria (1.967 m).

 

Serra de Collserola: de Cerdanyola a la vall de Sant Iscle de les Feixes

 

Foto 2

 

Durada:2h 55min
Desnivell: 270 m

 

Inici i final: al final del passeig d’Horta, on hi ha l’entrada al Parc de Collserola. Podeu arribar-hi fàcilment des de l’estació de tren de Cerdanyola, distant 1,5 km, a través de l’avinguda de la Primavera, que a la plaça de l’Estatut es continua amb el passeig d’Horta.Itinerari circular que remunta la bonica vall de Sant Iscle de les Feixes fins a assolir la serra culminant de Collserola, a l’indret del forat del Vent. A continuació se segueix la carena cap a ponent i es retorna a Cerdanyola per la serra d’en Fatjó.
Situats al capdavall del passseig d’Horta i a l’entrada del Parc (62 m), prenem l’àmplia pista (S) que travessa la riera de Sant Cugat i puja suaument per la vora d’una gran extensió de camps. De seguida passem per sota de Can Canaletes i per sota de l’arc que forma un aqüeducte antic. Uns metres més amunt es deixa a l’esquerra, enmig dels camps, la capella de Santa Maria de les Feixes (s. XVIII). La pista planeja entre els camps i el bosc, deixa a la dreta l’accés a Can Codina i s’endinsa a la vall de Sant Iscle. La vall es mostra estreta i boscosa. Es creua la riera de Can Codina i tot seguit (15 min – 70 m) es deixa a la dreta una bona pista que porta a l’àrea de lleure del Torrent de Can Coll. Un centenar de metres més endavant, trenca a la dreta el corriol per on arribarem a la tornada. La nostra pista planeja, travessa el torrent de Can Catà, s’uneix a la pista que baixa del tanatori de Collserola i arriba a la finca de Can Catà (25 min – 89 m). Aquesta finca, amagada dins d’un jardí esplendorós, és una de les masies més grans i ben conservades del terme de Cerdanyola. A l’altra banda del camí trobem el bosc Gran, visitable el 1r i 3r diumenge de cada mes. Voregem el recinte del jardí, i sempre pista endavant, als cinc minuts passem a prop de la masia de Can Llong i de l’ermita de Sant Iscle de les Feixes (s. XII) (30min, 101m), que ens queden apartades a l’esquerra, dins d’un recinte privat (la capella és visitable els tercers diumenges de mes). El conjunt del mas i la capella, voltat de camps, formen una estampa rural de gran bellesa, que sorprèn trobar tan a prop de la ciutat. Seguim planejant i aviat deixem a l’esquerra un ramal que travessa la riera per un pont i mena a Can Fermí, visible a curta distància. Llavors, la pista s’enlaira suaument per dins del bosc, amb la riera enfonsada a la nostra esquerra. En sortir d’un revolt i a l’entrada d’un camp (45 min – 136 m) deixem a sota a l’esquerra, al peu de la riera, la bonica font de Can Lloses. Acabem de vorejar el camp i no triguem a passar sota la masia de Can Lloses, emplaçada al fons de la vall. Poc més amunt, la pista descriu un revolt rodó i puja decididament a buscar la carretera de Cerdanyola. En aquest revolt, la deixem per un corriol que remunta el llit del torrent (S). Si fins ara la pista ens ha proporcionat un passeig plàcid i planer, aquest nou corriol, que s’endinsa en una selva exuberant, aporta unes gotes d’emoció a l’excursió. Passareu per la discreta font de les Heures i més amunt trobareu la font Vella de Can Ferrer (1h 10min – 210 m). Deixem un corriol a la dreta, que ens podria ser útil, i remuntem una mica més el sot. Llavors el nostre camí tomba a l’esquerra i s’enlaira amb alguna llaçada per la capçalera del sot, fins a desembocar a una pista que puja de Can Catà (1h 30min – 295 m). Trobarem alguns trencalls abans de fer-ho. Seguim la pista a l’esquerra i aviat assolim un collet de la carena culminant, des d’on es descobreix Barcelona de sobte. Un corriol trenca a la dreta i faldeja el turó d’en Fotja per la solana, pel mig de la brolla. Hem passat de l’ambient frescal de l’obaga de la serra, al paisatge obert i sorollós amb vistes al mar i a la ciutat. Vorejat el turó, s’arriba inesperadament a un restaurant (1h 40min – 325 m) bastit quasi a dalt la carena. En sortim per la seva pista d’accés, que planeja per l’obaga. Tot seguit arribem a una cruïlla, en un collet a tocar la carretera d’Horta. Seguim la pista que puja per darrere d’uns xalets i ignorem el corriol (GR 92) que continua cap al portell de Valldaura. La nostra pista tomba al nord i emprèn un lent descens per dins del bosc. Ara resseguirem la llarga serra d’en Fotja, que baixa encarada a Cerdanyola. Per tant, ignoreu els trencalls menors que se’n desprenen. Descens llarg, inhòspit i boscós, que voreja les elevacions de la serra i enfila els nombrosos collets que s’hi troben. Molt avall (2h 25min – 160 m), quan la pista fa per tombar i deixar la serra, preneu un bon camí que es desprèn a l’esquerra (NE) i continua davallant pel fil de la carena, fins que desemboca al capdavall a la pista de Can Catà (2h 40min – 81 m), i que ja coneixem. Només ens queda refer el camí de l’anada fins a Cerdanyola (2h 55min).

 

Foto Mapa

 

 

 

Sierra de Collserola
De Cerdanyola en el valle de Sant Iscle de les Feixes
2h 55min
Desnivel : 270 m

 

 

 

Inicio y final: al final del paseo de Horta, donde está la entrada al Parque de Collserola. Se puede llegar fácilmente desde la estación de tren de Cerdanyola, distante 1,5 km, a través de la avenida de la Primavera, que en la plaza del Estatut se continúa con el paseo de Horta.

 

Itinerario circular que remonta el bonito valle de Sant Iscle de les Feixes hasta alcanzar la sierra culminante de Collserola, en el lugar del Forat del Vent. A continuación se sigue la cresta hacia poniente y se vuelve a Cerdanyola por la sierra de Fatjó.

 

Situados al final del passseig de Horta ya la entrada del parque (62 m), tomamos la amplia pista (S) que atraviesa la riera de Sant Cugat y sube suavemente por el borde de una gran extensión de campos. Enseguida pasamos por debajo de Can Canaletes y por debajo del arco que forma un acueducto antiguo. Unos metros más arriba se deja a la izquierda, en medio de los campos, la capilla de Santa María de las Feixes (s. XVIII). La pista planea entre los campos y el bosque, deja a la derecha el acceso a Can Codina y se adentra en el valle de Sant Iscle. El valle se muestra estrecho y boscoso. Se cruza el torrente de Can Codina y luego (15 min – 70 m) se deja a la derecha una buena pista que lleva al área de ocio del Torrent de Can Coll. Un centenar de metros más adelante, a mano derecha el sendero por donde llegaremos a la vuelta. Nuestra pista planea, atraviesa el torrente de Can Catà, se une a la pista que baja del tanatorio de Collserola y llega a la finca de Can Catà (25 min – 89 m). Esta finca, escondida dentro de un jardín esplendoroso, es una de las masías más grandes y mejor conservadas del término de Cerdanyola. Al otro lado del camino encontramos el Bosc Gran, visitable el 1 º y 3 º domingo de cada mes. Bordeamos el recinto del jardín, y siempre pista adelante, a los cinco minutos pasamos cerca de la masía de Can Llong y de la ermita de Sant Iscle de les Feixes (s. XII) (30min , 101 m), que nos quedan apartadas a la izquierda, dentro de un recinto privado (la capilla es visitable los terceros domingos de mes). El conjunto de la casa y la capilla, rodeado de campos, forman una estampa rural de gran belleza, que sorprende encontrar tan cerca de la ciudad. Seguimos planeando y pronto dejamos a la izquierda un ramal que atraviesa el arroyo por un puente y lleva a Can Fermí, visible a corta distancia. Entonces, la pista se eleva suavemente por dentro del bosque, con el arroyo hundido a nuestra izquierda. Al salir de una curva y en la entrada de un campo (45 min – 136 m) dejamos abajo a la izquierda, al pie del arroyo, la bonita fuente de Can Lloses. Acabamos de bordear el campo y no tardamos en pasar bajo la masía de Can Lloses, situada en el fondo del valle. Poco más arriba, la pista describe una curva redonda y sube decididamente a buscar la carretera de Cerdanyola. En esta curva, la dejamos por un sendero que remonta el cauce del torrente (S). Si hasta ahora la pista nos ha proporcionado un paseo apacible y llano, este nuevo sendero, que se adentra en una selva exuberante, aporta unas gotas de emoción a la excursión. Pasará por la discreta fuente de las Heures y más arriba encontrará la fuente Vieja de Can Ferrer (1h 10min – 210 m). Dejamos un sendero a la derecha, que podría ser útil, y remontamos un poco más el bache. Entonces nuestro camino gira a la izquierda y despega con alguna lazada por la cabecera del barranco, hasta desembocar en una pista que sube de Can Catà (1h 30min – 295 m). Encontraremos algunos desvíos antes de hacerlo. Seguimos la pista a la izquierda y pronto alcanzamos un collado de la cresta culminante, desde donde se descubre Barcelona de repente. Un sendero gira a la derecha y faldea el Turó d’en Fotja por la solana, por medio de la maleza. Hemos pasado del ambiente fresco de la umbría de la sierra, el paisaje abierto y ruidoso con vistas al mar ya la ciudad. Bordeado el cerro, se llega inesperadamente a un restaurante (1h 40min – 325 m) construido casi en la cima. En salimos por su pista de acceso, que planea por la umbría. A continuación llegamos a un cruce, en un collado junto a la carretera de Horta. Seguimos la pista que sube por detrás de unos chalets y ignoramos el sendero (GR 92) que continúa hacia el portillo de Valldaura. Nuestra pista gira al norte y emprende un lento descenso por dentro del bosque. Ahora seguiremos la larga sierra de En Fotja , que baja encarada a Cerdanyola. Por lo tanto, ignorar los desvíos menores que se desprenden. Descenso largo, inhóspito y boscoso, que bordea las elevaciones de la sierra y enfila los numerosos collarines que se encuentran. Muy abajo (2h 25min – 160 m), cuando la pista abandona la sierra, tomamos un buen camino que se desprende a la izquierda (NE) y continúa descendiendo por la cresta, hasta que desemboca en el extremo inferior a la pista de Can Catà (2h 40min – 81 m), y que ya conocemos. Sólo nos queda rehacer el camino de ida hasta Cerdanyola (2h 55min).

 

MENORCA: Barranc d’Algendar 

 

Barranc d'Algendar

Durada: 3 h
Desnivell: 150 m
Dificultat: mitjana
Ciclabilitat: mitjana

 

El camí reial de Ferreries a Ciutadella travessa un dels paisatges més impressionants de l’illa: el barranc d’Algendar. Com que duu aigua tot l’any, hi trobem un alzinar frondós i horts de fruiters. Té uns 7 km de llargada fins a Cala Galdana i discorre entre parets de 50 a 80 metres d’altura, on hi nidifiquen rapinyaires com la miloca o el falcó.

 

Accés al punt de partida: a la rotonda de sortida de Ferreries en direcció a Ciutadella, agafem la Me-22 en direcció a Cala Galdana. A uns 100 m, hi ha una pista a la dreta amb el rètol de “Camí Reial”, que està senyalitzada com a ruta cicloturística. Podríem començar l’itinerari al poble de Ferreries: anem de la seva part més alta cap a la carretera, deixem a mà esquerra la Me-20 (a Es Migjorn Gran), seguim tot recte i girem a l’esquerra pel carrer del Camp. Pocs minuts després, travessem la carretera de Cala Galdana en línia recta i ens trobem al punt de partida de l’itinerari. A Ferreries s’hi pot arribar en transport públic.

 

Agafem la pista cimentada en els bocins de pujada i, al cap de 10 min, ens desviem a la dreta. El sender és de gran bellesa: hi alternen trams de pujada i de baixada, discorre entre parets i és molt ombrejat. Arribem a una pista asfaltada (30 min), on seguim tot recte (rètol en direcció a Ciutadella). Al final de la davallada, uns 50 m més enllà del km 13 de la ruta cicloturística, seguim cap a l’esquerra per un sender estret.

 

Molt aviat ens costarà creure que ens trobem en una illa mediterrània: experimentem la frondositat dels barrancs de Menorca on hi ha figueres, heures, alzines, ullastres i llorers. Anem per un camí d’empedrat irregular, sota les parets blanques, l’anomenat pas d’en Revull, on, segons la llegenda, s’hi va amagar un àrab després de la Reconquesta. Al cap de 5 min, hi ha una bifurcació a la dreta, cap a una casa en ruïnes i, pocs metres després, val la pena desviar-se a l’esquerra per travessar una encletxa natural que desemboca al camí que hi ha més endavant. Passem una barrera (5 min) i, a la pista, girem cap a l’esquerra fins al barranc d’Algendar (5 min). Al cap de pocs minuts, girem cap a la dreta i creuem per un pontet el curs permanent d’aigua. Pugem pel camí encaixat a la roca, deixant un replà a l’esquerra, on una alzina monumental creix al peu de les cingleres blanques. Pocs metres després, podem desviar-nos a la dreta uns metres cap a uns miradors naturals sobre el barranc.

 

Tornant pel camí conegut de l’anada, podem fer una petita variant, deixant la barrera del pas d’en Revull a la dreta i seguint la pista. Passarem per es Canaló (5 min), on hi funciona un alberg juvenil i, en un panell, s’informa sobre un projecte que pretén recuperar el barranc d’Algendar com un dels espais agrícoles més emblemàtics de Menorca (amb horts de pomeres, pereres, pruneres, albercoquers, cítrics, figueres, caquiers, ametllers i vinya). Al cap de 10 min, val més la pena seguir tot recte pel camí d’anada que agafar la pista asfaltada de l’esquerra, que també ens portaria al punt de partida.

 

 

 

Mapa
MENORCA
Barranco de Algendar

Duración: 3 h
Desnivel : 150 m
Dificultad: media
Ciclabilidad : media

 

El camino real de Ferreries a Ciutadella atraviesa uno de los paisajes más impresionantes de la isla: el barranco de Algendar. Al llevar agua todo el año, encontramos un encinar frondoso y huertos de frutales. Tiene unos 7 km de longitud hasta Cala Galdana y discurre entre paredes de 50 a 80 metros de altura, donde nidifican rapaces como el alimoche o el halcón .

 

Acceso al punto de partida: en la rotonda de salida de Ferreries en dirección a Ciutadella, cogemos la Me -22 en dirección a Cala Galdana. A unos 100 m, hay una pista a la derecha con el rótulo de «Camí Reia», que está señalizada como ruta cicloturística. Podríamos empezar el itinerario en el pueblo de Ferreries : vamos de su parte más alta hacia la carretera, dejamos a mano izquierda la Me-20 (en Es Migjorn Gran), seguimos todo recto y girar a la izquierda por la calle del Camp. Pocos minutos después , cruzamos la carretera de Cala Galdana en línea recta y nos encontramos en el punto de partida del itinerario. En Ferreries se puede llegar en transporte público.

 

Tomamos la pista de cemento en los pedazos de subida y, al cabo de 10 min, nos desviamos a la derecha. El sendero es de gran belleza: alternan tramos de subida y de bajada, discurre entre paredes y es muy sombreado. Llegamos a una pista asfaltada (30 min), donde seguimos todo recto (letrero en dirección a Ciutadella). Al final de la bajada, unos 50 metros más allá del km 13 de la ruta cicloturística, seguimos hacia la izquierda por un sendero estrecho.

 

Muy pronto nos costará creer que nos encontramos en una isla mediterránea : experimentamos la frondosidad de los barrancos de Menorca donde hay higueras, hiedra, encinas, acebuches y laureles. Vamos por un camino de empedrado irregular, bajo las paredes blancas, el llamado paso de En Revull, donde según la leyenda, se ocultó un árabe después de la Reconquista. Al cabo de 5 min, hay una bifurcación a la derecha, hacia una casa en ruinas y, pocos metros después, vale la pena desviarse a la izquierda para atravesar una grieta natural que desemboca en el camino que hay más adelante. Pasamos una barrera (5 min) y, en la pista, giramos hacia la izquierda hasta el barranco de Algendar (5 min). A los pocos minutos, giramos hacia la derecha y cruzamos por un puente el curso permanente de agua. Subimos por el camino encajado en la roca, dejando un rellano a la izquierda, donde una encina monumental crece al pie de los acantilados blancos. Pocos metros después, podemos desviarnos a la derecha unos metros hacia unos miradores naturales sobre el barranco .

 

Volviendo por el camino conocido de la ida, podemos hacer una pequeña variante, dejando la barrera del paso de En Revull a la derecha y siguiendo la pista. Pasaremos por se Canalón (5 min), donde funciona un albergue juvenil y, en un panel, se informa sobre un proyecto que pretende recuperar el barranco de Algendar como uno de los espacios agrícolas más emblemáticos de Menorca (con huertos de manzanos, perales, ciruelos, albaricoqueros, cítricos, higueras, caquis, almendros y vid). Al cabo de 10 min, vale la pena seguir recto por el camino de ida que coger la pista asfaltada de la izquierda, que también nos llevaría al punto de partida .

 

Pic de Ratera: des del refugi d’Amitges. Parc Nacional d’Aigüestortes

Estany i refugi d'Amitges

2.862 m
5h 15min
Desnivell: 692 m

Excursió més clàssica i fàcil de la zona, tant a l’estiu com a l’hivern.

Des del refugi continuem per la pista d’accés fins als estanys de la Munyidera i dels Barbs. Just on aquesta pista s’acaba, surt un sender que passa entre els estanys, creua la presa de l’estany dels Barbs i s’enfila entre roques a un petit llom. Passem a l’altre costat del coll, on veurem una llarga tartera a la nostra dreta. El camí la flanqueja just per sota de les parets verticals i planeja fins a l’estany del Port de Ratera. Aquí es bifurca: a la dreta puja en diagonal i és el que es dirigeix a la vall de Saboredo; el de l’esquerra, i que seguirem, puja en ziga-zagues fins a la falda del pic de Ratera, el pic en forma de trapezi (1h 15min). Al peu de la muntanya podem deixar les motxilles i pujar per un sender sinuós fins al cim, des d’on divisarem més d’una quarantena d’estanys i tot el circ de Colomers (2h 15min).

 

Pel descens, podem seguir una variant per la vall de Ratera. Baixarem de nou fins a l’estany del Port de Ratera on trobarem una indicació. El camí de l’esquerra ens portaria de nou a Amitges i el de la dreta segueix el GR-11 i arriba a l’estany de les Obagues de Ratera i a la pista d’accés al refugi. Un cop a la pista, haurem de pujar fins al refugi d’Amitges.

 

Mapa

 

Pic de Ratera: desde el refugio de Amitges. Parque Nacional de Aigüestortes

2.862 m
5h 15min
Desnivel: 692 m

 

Excursión más clásica y fácil de la zona, tanto en verano como en invierno.

 

Desde el refugio continuamos por la pista de acceso hasta los lagos de la Munyidera y de Els Barbs. Justo donde ésta termina, sale un sendero que pasa entre los lagos, cruza la presa del lago de Els Barbs y sube entre rocas hasta una pequeña loma. Pasamos al otro lado del collado, donde veremos un largo canchal a nuestra derecha. El camino lo flanquea justo por debajo de las paredes verticales y sigue llano hasta el lago del Port de Ratera. Aquí se bifurca: a la derecha sube en diagonal y es el que se dirige al valle de Saboredo; el de la izquierda, y que seguiremos, sube en zigzags hasta la falda del pico de Ratera, el pico en forma de trapecio (1h 15min). Al pie de la montaña podemos dejar las mochilas y subir por un sendero sinuoso hasta la cumbre, desde donde divisaremos más de una cuarentena de lagos y todo el circo de Colomers (2h 15min).

 

Para el descenso, podemos seguir una variante por el valle de Ratera. Bajaremos de nuevo hasta el lago del Port de Ratera donde encontraremos una indicación. El camino de la izquierda nos llevaría de nuevo a Amitges y el de la derecha sigue el GR-11 y llega al lago de Les Obagues de Ratera y a la pista de acceso al refugio. Una vez en la pista, deberemos subir hasta el refugio de Amitges.

Saboredo i Ratera