CAP DE CREUS: El Port de la Selva – Costa de l’Oratori

Port de la Selva 012 Port de la Selva 022

 

1h 50min

 

Itinerari fàcil que s’enfila a la muntanya que fa de capçal al Port de la Selva. Bones vistes al mar i a les solitàries terres de l’interior

 

El recorregut comença al passeig Joan Carles I del Port de la Selva i voreja el poble arran de mar (GR 11). Al final del nucli urbà, la carretera continua vorejant la costa. La primera platja que es descobreix és el Pas, una cala de còdols arrodonits i aigües molt netes, situada sota mateix de la Lloia, un promontori des d’on es vigilava l’entrada d’estols de tonyines a la badia i es donava avís al poble per iniciar la pesca tradicional de l’Art Gros. Quan la carretera tomba a llevant i es perd de vista la badia del Port, apareix una bifurcació. El ramal de l’esquerra baixa a la platja de la Tamariua. Dins la barrancada que hi desemboca podem veure la ferida d’una pedrera de gneis que va proveir de llambordes la ciutat de Barcelona a començament de segle. Resseguint la costa, amb la vista, observarem les feixes, unes parets de pedra seca que la gent del país va construir durant l’expansió de la vinya, per aprofitar cada pam de terra dels llocs amb pendent. Continuem pujant i aviat arribem a la carena, que ens ofereix una vista magnífica de la badia del Port i de les muntanyes del voltant. Quan el carrer emprèn el descens cap al poble, a través de la urbanització El Mirador, seguim la pista forestal ampla (tancada ocasionalment) d’entrada al Parc Natural del Cap de Creus i d’accés a Sant Baldiri de Tavallera.

 

És un bon moment per fixar-nos en la vegetació, formada, majoritàriament, per brucs, estepes i altres espècies típiques d’ambients mediterranis que s’adapten als vents forts de tramuntana i a la sal que aquests vents porten. Queden alguns pins que han sobreviscut als incendis forestals que periòdicament han afectat la zona, i també, tot un seguit de plantes aromàtiques, com la farigola i el romaní, utilitzades en la gastronomia popular i com a remei casolà per combatre tots els mals.

 

A 700 m de l’inici de la pista forestal, agafem el primer trencall que trobem, una pista secundària que recula amunt i s’enlaira a prop de la carena de la serra. En arribar a un petit fondal, a uns 15 min del trencall anterior, cal deixar la pista i recular amunt per un camí ample que travessa la carena i emprèn un descens sobtat per l’anomenada costa de l’Oratori. A mitja baixada trobem l’Oratori, abandonat i sense imatge. S’explica que el va fer construir la família del mas d’en Puignau, en record d’un fill mort en caure de la seva euga en aquest punt.

 

Entre la verdor dels pins trobem el cementiri del Port de la Selva, immortalitzat a l’obra de Josep M. de Sagarra. Ara ens deixem emportar pel GR, que segueix un camí paral·lel a la carretera de Roses. Més endavant, en arribar a una rotonda, passem el pont Vell, que tradicionalment enllaçava Sant Pere de Rodes i la Selva de Mar amb Sant Baldiri, els Masos i Cadaqués. Actualment, la riera passa a un centenar de metres. Finalment, abans d’arribar de nou al poble, passem pels Horts, una zona molt fèrtil on les propietats estan separades per canyes que converteixen l’indret en un veritable laberint.

Mapa

 

CAP DE CREUS

El Port de la Selva – Costa de l’Oratori

1h 50min

 

Itinerario fácil que se enfila a la montaña que hace de cabecera a El Port de la Selva. Buenas vistas al mar y a las solitarias tierras del interior

 

El recorrido empieza en el paseo Joan Carles I de El Port de la Selva y bordea el pueblo a ras del mar (GR 11). Al final del núcleo urbano, la carretera continúa bordeando la costa. La primera playa que se descubre es El Pas, una cala de guijarros redondeados y aguas muy limpias, situada debajo mismo de La Lloia, un promontorio desde donde se vigilaba la entrada de grupos de atunes a la bahía y se daba aviso al pueblo para iniciar la pesca tradicional del Art Gros (arte grande). Cuando la carretera gira a levante y se pierde de vista la bahía de El Port, aparece una bifurcación. El ramal de la izquierda baja a la playa de La Tamariua. Dentro la barrancada que desemboca allí podemos ver la herida de una cantera de gneis que abasteció de adoquines la ciudad de Barcelona a principios de siglo. Resiguiendo la costa, con la vista, observaremos las terrazas, unas paredes de piedra seca que la gente del país construyó durante la expansión de la viña, para aprovechar cada palmo de tierra de los lugares con pendiente. Seguimos subiendo y pronto llegamos a la línea de cresta, que nos ofrece una vista magnífica de la bahía de El Port y de las montañas de los alrededores. Cuando el camino emprende el descenso hacia el pueblo, a través de la urbanización El Mirador, seguimos la pista forestal ancha (cerrada ocasionalmente) de entrada al Parque Natural de Cap de Creus y de acceso a Sant Baldiri de Tavallera.

 

Es un buen momento para fijarnos en la vegetación formada, mayoritariamente, por brezos, estepas y otras especies típicas de ambientes mediterráneos que se adaptan a los vientos fuertes de tramontana y a la sal que éstos vientos llevan. Quedan algunos pinos que han sobrevivido a los incendios forestales que periódicamente han afectado la zona, y también, toda una serie de plantas aromáticas, como el tomillo y el romero, utilizadas en la gastronomía popular y como remedio casero para combatir todos los males.

A 700 m del principio de la pista forestal, tomamos el primer desvío que encontramos, una pista secundaria que retrocede hacia arriba y se eleva cerca de la línea de cresta de la sierra. Al llegar a una pequeña hondonada, a unos 15 min del desvío anterior, se debe dejar la pista y retroceder hacia arriba por un camino ancho que atraviesa la línea de cresta y emprende un descenso repentino por la llamada costa del Oratori. A media bajada encontramos el Oratori (oratorio), abandonado y sin imagen. Se cuenta que lo hizo construir la familia del Mas d’en Puignau, en recuerdo a un hijo muerto al caer de su yegua en este punto.

 

Entre el verdor de los pinos encontramos el cementerio de El Port de la Selva, inmortalizado en la obra de Josep M. de Sagarra. Ahora nos dejamos llevar por el GR, que sigue un camino paralelo a la carretera de Roses. Más adelante, al llegar a una rotonda, pasamos el puente Vell, que tradicionalmente enlazaba Sant Pere de Rodes y La Selva de Mar con Sant Baldiri, Els Masos y Cadaqués. Actualmente, el torrente pasa a un centenar de metros. Finalmente, antes de llegar de nuevo al pueblo, pasamos por Els Horts, una zona muy fértil donde las propiedades están separadas por cañas que convierten el lugar en un verdadero laberinto.

 

Deja un comentario